ENTENDREÂ L'URBANISMEÂ FEMINISTA
ELS CONCEPTES I INFORMACIÓ RELLEVANT
TREBALLS DE CURES/ REPRODUCTIUS
En la societat actual les activitats es divideixen en quatre esferes: productiva, reproductiva, propia i polÃtica. A qui s’han relegat aquestes activitats evidencia que el gènere estructura el temps i l’espai de les persones.
​
Les feines de cures o esfera reproductiva s’han associat al gènere femenÃ; són totes aquelles activitats no remunerades que es realitzen en servei propi, de la famÃlia o de persones alienes. Com quan la veïna de la Susna ha d’anar a l’hospital per tenir cura de la seva mare i deixa a la Susan sense cangur pel Miguel, havent d’emportar-se’l amb ella a la feina. Aquestes feines pertanyen també a l’esfera privada, ja que el discurs de la domesticitat aparta a les dones a l’espai interior de la casa com a centre de realització femenina. Aquestes feines han estat invisibilitzades tant en els anà lisis dels espais habitats com en els projectes urbans.
EL PROBLEMA DE LES DISTÀNCIES I EL POC TRANSPORT PÚBLIC
És necessari facilitar el moviment de les persones per a que puguin fer ús de la ciutat. La condició personal en la que es trobin els individus no hauria de ser un problema per accedir al transport públic.
Les polÃtiques que organitzen la mobilitat s’han d’adaptar a tot tipus de persones, sense importar el seu el nivell de renta, la seva l’edat o el seu gènere. Avui dia la movilitat de les ciutats està pensada per afavorir les activitats productives, a més beneficien a usuaris homes, blancs, de clase mitjana i amb vehicle.
En les grans ciutats, les dones que realitzen treballs domèstics en barris de clase alta, com la Susan, recorren trajectes de llarga durada i són les que més utilitzen el transport públic. Això es deu a que els barris de diferents classes no estan connectats per la red de transport públic.
A més, la Susan té una altra dificultat afegida, degut a les dues feines que té es veu obligada a realitzar molts desplaçaments diaris, enllaçant activitats.
SEGURETAT
La seguretat és un element clau per a que les persones puguin circular lliurement per l’entorn sense cap preocupació i a qualsevol hora del dia. Les dones moltes vegades no es troben segures en la ciutat, es veuen coaccionades per la por a diversos elements com la nit o la gent estranya. Les dones tendeixen a tenir por a la violencia sexual, provocada per l’acos que han patit o han vist al llarg de la seva experiència vital.
LES DONES I L'AGRICULTURA
El vincle entre ecologia i feminisme és molt estret; n’és un exemple la implicació i participació de dones ens els projectes d’horts urbans, grups de consum o cooperatives agrÃcoles. L’agricultura urbana és un camp d’acció cada vegada més comú entre moltes dones amb un pressupost just per alimentar a la seva famÃlia. A més, aporta beneficis tant a la salut fÃsica (a través de l’accés a una alimentació saludable) com a l’emocional, ja que es generen xarxes per integrar persones amb risc d’exclusió social. A través del conreu moltes minories ètniques poden expressar la seva cultura a través d’allò que conreen i la manera d’organitzar els horts. AixÃ, és una manera d’empoderar les dones com a agents ambientals, econòmics i socials. Fent-les partÃcipes en sistemes de producció i consum alternatius a la lògica capitalista.Â
L’hort del qual el jove en parla a la Susan podria ser algun dels més de mig miler existents només a Barcelona!
DONES MIGRANTS/SOLEDAT
Les dones immigrants tenen diverses estratègies per conciliar la vida laboral amb la familiar, es compaginen les dues tasques. Aquestes feines ocupen gran part del seu dia, a més, moltes vegades no els queda espai per cuidar bé a la fà milia. És a dir, perden contacte amb la famÃlia que els queda lluny, ja que no disposen de temps per ocupar-se'n.
És el cas de la Susan, en la historia veiem que no te temps per trucar la seva famÃlia de Venezuela, ja que ha de posar-se a treballar.
És molt difÃcil compaginar les feines de cures i familiars amb les feines laborals, moltes vegades les dones com la Susan senten soledat i impotència per no poder mantenir els vincles amb les persones que les envolten. El temps lúdic és important i necessari, per això la Susan decideix mirar una pelicula amb el seu fill al final de la història, per mantenir un mÃnim vincle social.
ESPAIS VERDS/DE RELACIÓ
L’urbanisme feminista es posiciona en contra el model d’urbanisme funcionalista, desenvolupat des dels anys setanta, que genera un creixement expansiu i monofuncional. Els carrers i espais públics han estat dissenyats com a connectors funcionals a través del vehÃcle privat.
Deixant de banda altres mitjans de mobilitat o diferents usos de l’espai, com la sociabilització. La maca de bancs, bona il·luminació, lavabos públics, jocs per les diferents edats o aparcaments de bicicletes no convida a l’està ncia als espais públics; això perjudica el sentit de pertinença i de comunitat, i reforça l'activivtat individualista de la societat actual.
Els dissanys urbanÃstics feministes reivinquen el carrer, les voreres, els parcs i el barri coma espaicespais de socialització. Remarquen la importà ncia dels verds oberts i la separació de les vivendes de l’activitat industrial contaminant, aspecte que genera problemes de salut; les persones pobres acostumen a viure en els barris més contaminants.
Els espais verds urbans afavoreixen a la biodiversitat, i permeten el contacte dels ciutadans amb la natura i entre altres ciutadans, contactes que generen benestar emocional.
Espai aixà milloraries la vida quotidiana de la Susan, concedint-li un espai on descnsar entre la doble jornada o un entorn segur on donar el pit al seu fill.
ACCESSIBILITAT
ESPAIS INCLUSIUS
Quan la Susan busca un banc on descansar, se n’adona que no és l’única que fa aquesta cerca. També ho fan un home amb parkinson i la seva cuidadora, la qual l’ha d’ajudar perquè el senyor té dificultats al caminar distà ncies llargues. El fet que no hi hagi prous bancs fa que depenguin d’una tercera persona, influint en la seva autonomia com en la se la persona cuidadora.
​
Una persona amb cadira de rodes o la Susan portant el cotxet els costa accedir a les botigues o passejar amb condicions per les voreres. Una rampa o un banc amb reposabraços o respatller pot marcar la diferència a algú amb una malaltia crònica o punctual. A més, les dones conformen majorità riament el grup de persones dependents per ser les que més arriben a una edat avançada.
​
L’urbanisme feminista proporsa ciutats accessibles fÃsica i econòmicament, les persones han de poder utilitzar tots els espais, equipaments I comerços independentment de la seva classe social, diversitat sexual, funcional, edat, origen… l'accessibilitat econòmica fa referència a espais d’ús lliure i total, i amb predomini dels no-mercantilitzars.
Emergències climà tiques
La trucada de la seva famÃlia deixa preocupada a la Susan. Els efectes dels desastres naturals afectes en gran mesura a les dones que tenen cura de la famÃlia i no tenen una feina estable, ja que són les que tenen menys recursos econòmics i més temps passen a casa. A més, està demostrat els desastres ecològics són paral·lels a un augment de la violència de gènere posteriorment.
Demanda energètica
La Susan li retreu al seu fill Nathael les hores que passa amb el llum encès durant la nit. Un dels problemes que genera la bretxa salarial entre sexes és la pobresa energètica, sorbretot en dones grans o mares solteres. Les polÃtiques denergètiques urbanes han de tenir en compte les dones, tant riques com pobres, perquè son sovint les consumidores i qui prenen decosions en l’à mbit familiar.
​
El model actual concep l’energia com a negoci i no com a necessitat. Però són les dones qui, en majoria, posen en marxa models alternatius com cooperatives de consum o de serveis energètics.